Título : | Tres Variacions sobre el Joc del Mirall | Tipo de documento: | texto impreso | Autores: | Rodolf Sirera, Autor | Editorial: | Barcelona [España] : Edicions 62 S.A. | Fecha de publicación: | 1977 | Número de páginas: | 74 p | Dimensiones: | 17 cm | ISBN/ISSN/DL: | 978-84-297-1267-4 | Idioma : | Catalán (cat) | Clasificación: | :Valenciano:Narrativa / Literatura:Teatro
| Resumen: | L’obra està formada per tres variacions i un epíleg que juguen amb el concepte de teatre dins del teatre i que, d’una forma o altra, necessiten de la participació del públic. En la primera variació, la família Brown espera l’arribada de la família Smith. De cop, el fòrum desapareix, i veiem la família Smith en una sala d’estar idèntica repetint paraules i comportaments. En la segona variació, després d’una estona de fosc s’encenen els llums. El teatre ha desaparegut, i el públic es troba rodejat per un exèrcit que l’obliga, a cops de fusell, a aixecar-se i caminar. En la tercera variació, en encendre’s els llums amb Jean-Paul Marat a l’escenari, el pati de butaques és buit, i només hi ha un mirall a cada seient que reflecteix la seva imatge. Finalment, a l’epíleg, els espectadors que contemplen el pare Ubú a escena van tots vestits de negre. |
Tres Variacions sobre el Joc del Mirall [texto impreso] / Rodolf Sirera, Autor . - Barcelona (Provença 278, 08008, España) : Edicions 62 S.A., 1977 . - 74 p ; 17 cm. ISBN : 978-84-297-1267-4 Idioma : Catalán ( cat) Clasificación: | :Valenciano:Narrativa / Literatura:Teatro
| Resumen: | L’obra està formada per tres variacions i un epíleg que juguen amb el concepte de teatre dins del teatre i que, d’una forma o altra, necessiten de la participació del públic. En la primera variació, la família Brown espera l’arribada de la família Smith. De cop, el fòrum desapareix, i veiem la família Smith en una sala d’estar idèntica repetint paraules i comportaments. En la segona variació, després d’una estona de fosc s’encenen els llums. El teatre ha desaparegut, i el públic es troba rodejat per un exèrcit que l’obliga, a cops de fusell, a aixecar-se i caminar. En la tercera variació, en encendre’s els llums amb Jean-Paul Marat a l’escenari, el pati de butaques és buit, i només hi ha un mirall a cada seient que reflecteix la seva imatge. Finalment, a l’epíleg, els espectadors que contemplen el pare Ubú a escena van tots vestits de negre. |
| |